La paella d’arròs és un guisat d’arròs, carn i verdures preparat en un una paella sobre un foc, sigui paeller o fogó. És originària de la marjal de l’Albufera de València, a la comarca natural de la Ribera del Xúquer, al sud de València. Es menja en qualsevol ocasió, especialment quan s’ajunten colles d’amics o famílies, dissabtes, diumenges o en festes tradicionals i és considerat el plat típic del País Valencià per excel·lència.
Encara que tradicionalment s’hauria de conèixer com arròs a la paella, paella d’arròs o arròs en paella a la valenciana, el nom «paella» s’utilitza tant per al plat d’arròs ja cuit, com per al recipient, el nom del qual deriva del llatí patella. La paella (recipient) s’anomena sovint paelló, sobretot a La Plana.
La paella era, en principi, al País Valencià, una menja senzilla que es feia amb les quatre coses que es tenien a mà, a banda de l’arròs: una miqueta de carn de conill, pollastre o fins i tot ànec, verdura (bajoques, fesols o garrofons i tomata), oli, aigua, safrà i sal. Amb el temps ha anat sofisticant-se i entrant en els restaurants, molts dels quals la tracten com a bé turístic rendible, sobretot si du marisc: llamàntol, gambes, llagosta, etc.
La seua internacionalització ha provocat la creació de plats anomenats paelles que poc tenen a veure amb l’original valencià. Alguna hi afegeix pèsols, arròs marró i vi.[1] Alguns barregen carn amb marisc, crustacis i verdures diverses. Per a evitar la confusió generada per aquesta situació, un grup de cuiners valencians, liderats per Rafael Vidal i en la qual s’inclou l’Associació de Restaurants de la Província de Valencia Menjar i Viure i la Asociación Valenciana de Empresarios de Restaurantes, han declarat la necessitat d’oficialitzar una sola recepta, i per tant aplicar a la resta de les receptes un apel·latiu d’origen menor i mai no el de paella valenciana.
Tot i que no ha sigut oficialment acceptat, la Generalitat Valenciana també ofereix una recepta semblant amb el gentilici valencià.